¡Un ascensor per al Col·legi Batallar!

Batallar: acció de donar batalla.

Caldrà, doncs, batre’s contra la injustícia que acompanya al Col·legi Públic de l’Alcúdia que du eixe nom. L’Ajuntament ho ha fet aprovant una moció en el seu darrer Plenari. Però, ni amb la moció aprovada, puc quedar-me callada. Les coses han anat massa lluny.

La Conselleria d’Educació sembla haver perdut l’oïda, el tacte, el nord. És incapaç de detectar quan hi ha una necessitat real, clamorosa, i posar-li solució ràpida, immediata si cal. La Conselleria ens ha dut a discutir sobre un fals problema –l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania- per evitar que parlàrem dels problemes reals que té l’escola pública valenciana. I ací tenim el cas: Batallar.

En juny de 2007, ara fa quasi dos anys, la direcció del Col·legi explicà la seua situació a l’administració autonòmica i demanà posar-li remei. En el Claustre de Professors hi havia el cas d’un professor amb una malaltia neurològica que li dificultava extraordinàriament la seua mobilitat, sense impedir-li el desenvolupament docent de les seues classes. Vaja: que no podia pujar les escales. Algú dirà: haver baixat als alumnes. El problema és que en la planta baixa han d’estar els alumnes més menuts, per raons òbvies: evitar el perill de pujar i baixar l’escala diverses vegades al dia, xiquets i xiquetes de 3 a 6 anys. En aquell moment, la Conselleria va respondre: envià als seus tècnics que, també òbviament, entengueren que calia ubicar un ascensor al Col·legi.

La solució tècnica era molt senzilla, perquè l’ascensor podia col·locar-se a l’exterior, sense fer obres que afectaren l’estructura interna de l’edifici. El Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament de l’època, Camil Miró, digué que entenia la necessitat, però hi havia problemes de diners. Sense solució de continuïtat, vingué tot seguit l’oferta de l’Ajuntament de l’Alcúdia: ho paguem a mitjes, l’Alcúdia posa l’obra civil i la Conselleria l’aparell mecànic.

Una vegada més, l’Ajuntament estava disposat a assumir competències que no són seues. A gastar-se els diners dels contribuents fent coses que hauria de fer la Conselleria. Però que no fa. Pensàvem i pensem que són dinés ben gastats per part de l’Ajuntament, perquè al bou cal agafar-lo per les banyes, i als problemes també.

Però res de res. Passa el temps. L’oferta segueix en peu. Han canviat al Director General de Serveis Territorials d’Educació i... si te he visto no me acuerdo. La situació del professor afectat per la malaltia s’ha agreujat. No pot accedir a les aules de la primera planta, ni al menjador. El Col·legi es veu obligat a pujar els xiquets i xiquetes més menuts a la primera planta. Els plànols de l’ascensor deuen dormir en algun racó de la Conselleria. Però el conseller, Font de Mora, ix de tant en tant en els mitjans de comunicació fent brindis al sol sobre el trilingüisme desitjable o sobre el xinés com a llengua optativa en la Secundària.

Trellats, perquè són anuncis sense contingut. L’ascensor, en canvi, és una necessitat de les que no es poden deixar córrer. Així ho ha dit la Direcció, el Claustre, l’AMPA de Batallar, i l’Ajuntament.

La Conselleria no respon. Igual està contant els barracons que utilitza per fer escola. O buscant culpables per a justificar tot el que no fa. Açò és segur i tots sabem on els trobarà.

Però el que també és segur és que l’ascensor no està posat. I que cal donar la batalla. En Batallar.

Inma Fenollar Regidora d’Educació de l’Alcúdia